Turbamulta

Una turbamulta examinada per dos subjectes: un garant de l’ordre impassible enmig del tumult i un mateix. Ambdós observant des de la distància: ell a la seva alçada i un des de fora, abstrets i aliens a una voràgine reeditada al declinar de cada dia. Una autoritat present, més aviat, per apaivagar l’espontani excèntric o l’estrany marginal que no per supervisar un ramat inercial. La mirada directa d’una cara sorpresa pensant si, de sobte, haurà ensopegat amb algú que també ho observa.

A throng examined by two subjects: one, an impassive guardian amid the turmoil; the other, yourself. Both observing from a distance: he from within, and you from the outside, detached and removed from a vortex replayed each day. An authority present, rather, to quiet the spontaneous eccentric or marginal than to supervise an inercial herd. The direct gaze of a startled face, wondering whether, suddenly, it may have stumbled upon someone who watchs it too.