URBS, TRÀNSITS I CONFLUÈNCIES

Adquirint progressivament la capacitat d’observar el meu propi comportament i programes adquirits és que vaig comprenent la rellevància d’entendre des d’on hom opera: si és des l’inconscient víctima d’un destí, o si bé és de d’una consciència creadora del teu propi camí. Així comence a fixar-me en el comportament de persones i masses: actituds qualificades d’excèntriques, estils de vida relegats als marges, expressions populars que són gairebé folklore i, en definitiva, allò comú a les nostres urbs, que no és ni fita reconeixible ni fotografia repetida, que de normal no atenem i sobre el que no pesem la mirada.

As I gradually develop the capacity to observe my own behaviour, beliefs, and inherited patterns, I become increasingly aware of the place from which we act: whether from an unconscious position, victim of a fate, or from a conscious, creative through which you shape your own path. From there, I begin to look differently at the behaviour of individuals and crowds: attitudes perceived as eccentric, ways of life pushed to the margins, popular expressions hovering somewhere between the everyday and folklore. And I turn my attention to our cities—not the recognisable landmark or the endlessly repeated image— but what we pass by without noticing, what remains outside the frame of our gaze.